Seminoles negres

Seminoles negres

Tipus	ètnia
Població total	c. 2.000
Llengua	Anglès, muskogi, crioll afroseminola
Religió	Cristianisme
Grups relacionats	Seminola, gullah.
Regions amb poblacions significatives
EUA

Els semínoles negres són amerindis negres associats al poble seminola a Florida i Oklahoma. Són descendents d'africans lliures i alguns esclaus fugitius cimarrons i gullahs que escapaven de les plantacions costaneres d'arròs de Geòrgia i Carolina del Sud cap als erms de la Florida espanyola que ja es donava a la fi dels anys 1600. A principis de 1800, sovint formaven comunitats prop dels seminola.^[1][2] Històricament, els seminoles negres vivien en bandes; alguns foren esclaus d'alguns líders seminola, però van experimentar més llibertat que la societat blanca, incloent el dret de portar armes.

Avui, els descendents dels seminoles negres viuen comunitats rurals de la reserva de la Nació Seminola d'Oklahoma; dues bandes de lliberts tenen representació al Consell Genera lde la Nasció. Altres centres són Texas, Florida, a les Bahames i Mèxic del Nord. Des de la dècada de 1930, els lliberts seminoles han tingut problemes amb els cicles de l'exclusió de la Tribu Seminola d'Oklahoma.^[3] El 1990 la tribu va rebre la major part d'una sentència de 46 milions de dòlars en fideïcomís dels Estats Units per la confiscació de terres a la Florida en 1823, i els lliberts han treballat per rebre'n una part. El 2004 la Cort Suprema dels Estats Units va resoldre el que els lliberts seminoles no podia presentar una demanda sense la Nació Seminola d'Oklahoma, que es va negar a unir-se a ella en la reclamació. L'any 2000 la Nació Seminola va votar restringir la pertinença als que podien demostrar la descendència d'un indi seminola al Registres Dawes de principis del segle xx, que va excloure a uns 1.200 lliberts prèviament inclosos com a membres.